Per 4 punts: Escriu un segon correu electrònic interpretant una ficció

Publicat el per

Aquesta setmana heu de mirar un capítol del programa “el convidat”, a escollir entre els 5 següents:

1. Kilian Jornet: Campió del món de curses de muntanya. Activa els subtítols.

2. Teresa Forcades: Monja benedictina. Activa els subtítols

3. Marc Màrquez: Campió del món de motociclisme. Activa els subtítols

4. Peret: Músic i cantant. Activa els subtítols

5. Neus Català: Supervivent d’un camp de concentració nazi. Activa els subtítols.

Després de veure el capítol, heu de posar-vos en el lloc de l’Albert Om i escriure un correu electrònic explicant a un amic què “vau fer” junts, què et va explicar que et semblés interessant (o cridés l’atenció) i què li desitges a partir d’ara.

Puntuació:

Aconseguiràs 1 punt si escrius el correu electrònic amb la seva corresponent forma i estructura (salutació, introducció, text, comiat, nom)

2 punts més si expliques  A) què vau fer, B) què et va explicar que fos interessant, C) què li desitges a partir d’ara.

1 punt més si utilitzes, almenys, 1 pronom HI correctament.

TOTAL: 4 punts

Gràcies i bon cap de setmana!

38 pensaments sobre “Per 4 punts: Escriu un segon correu electrònic interpretant una ficció”

  1. Hola Marc,

    El cap de setmana passat vaig visitar a la senyora Neus Català al seu poble, Els Guiamets, lloc on va néixer i, després de molts anys, ha tornat a viure-hi. Ella és l’única catalana supervivent viva d’un camp de concentració nazi, té 97 anys i s’ha passat tota la vida lluitant per uns ideals.
    Amb la Neus vam anar a casa de la Mariona, una amiga seva, on hi vam quedar a dinar. Havent dinat, la Neus em va explicar el que va viure als camps de la mort, com els hi diu ella. La història va ser impactant, tenia 28 anys quan va ser-hi deportada, allà va ser testimoni de les imatges més cruels de l’historia humana, així que, quan hi va sortir, va prometre que dedicaria la vida a explicar aquell infern.
    Vaig passar un cap de setmana molt emocionant, la Neus és una persona increïble, una dona de quasi cent anys plena de força i energia, li desitjo que no deixi mai de lluitar i que segueixi transmetent als més joves, totes les ganes de canviar el món que porta dins.
    Ja t’explicaré amb més detalls.

    Fins aviat,

    Fede.

    Contesta ↓

  2. Hola Eva,
    Volia explicar-te la meva experiencia amb la Neus Català, la única catalana supervivent d’un camp de concentració nazi. Té 97 anys i fa dos que hi viu al geriàtric dels Guiamets al poble d’el Priorat on va néixer,te dos fills que hi viuen a França.
    Hi porta una vida molt tranquil-la amb les seves rutines,és una persona forta, valenta, amb les idees molt clares, vaig parlar amb la gent que treballa al geriàtric , vam passejár, també vam dinar a casa de la cuinera,on hi vam passar una bona estona.
    Hi ha un llibre que explica la seva vida i la seva experiéncia en el camp de concentració , entre altres coses, diu que la roba que portaven allá estava feta amb el cabell de persones , hi i va estar amb nosaltres la noia que ha escrit el seu llibre.
    A mi m’ha impactat molt la seva historia,li desitjo que porti una vida tranquila, que s’ho mereix envoltada de carinyo.
    Espero que t’hagi agradat tant com a mi.
    Fins aviat,
    Inma.

    Contesta ↓

  3. Hola M ª Eugenia,
    T’escric aquest correu per comentar-te que he passat el cap de setmana amb el Peret, si, si amb el Péret el cantant,
    Ha estat una experiència molt enriquidora i m’ho he passat molt bé amb el i amb la seva família, la qual m’ha acollit com una més d’ells, i he après molt de la seva cultura gitana, encara que ells ja no són uns gitanos a l’ús sinó molt més moderns i oberts a la societat paia.
    En arribar, em va rebre en l’estudi que té a Mataró el qual és molt senzill i sense luxes de cap classe, més tard a l’hora de dinar em va convidar a un restaurant del passeig marítim de Mataró i ens van posar en una taula al costat d’un gran finestral des d’on es veia el mar i em va confessar que el l’asfalt l’ofega i necessita espais oberts.
    També em va comentar que el esta malalt vés-te fa alguns anys, té un enfisema pulmonar però ho porta bastant bé, hi això és algo que em va sorprendre molt perquè no m’ho espereva ja que feia molt bona cara.
    La veritat és que li desitjo que visqui molts anys perquè és una persona molt estimada per mi i molt admirada i m’agradaria que gaudexi dels seus néts i besnéts als que vaig tenir el gust de conèixer a la casa familiar.
    El té dues cases, una és la casa familiar que és una masia del Maresme, és molt àmplia i té unes vistes estupendes al mar, on hi ha un estudi de gravació, on el treballa i grava amb un dels seus néts. L’altra casa que és on em va rebre el dia de la meva arribada és un estudi a Mataro al davant de la platja on el busca refugi per pensar i crear en tranquil • litat i sense que ningú el molesti.
    En fi ja et explicaré més quan ens hi veiem un dia d’aquests i prenguem un cafè juntes
    Et desitjo un bon cap de setmana, petons
    Susana 01/12/2012

    Contesta ↓

  4. Hola Gloria ,

    Fa molt temps que no t´escrivia pero avui em recordava de quan viviem junts juntes a Alemania, vam anar a visitar Buchenwald , si m´hi he recordat .Avui he vist un documental d´una dona catalanya de 97 anys d´adat que conta la seva propia experiencia en el camp de concentració
    Et recordes després de veure el museu de l´horror? el mal que ho vam pasar ?
    No puc imaginar el que aquesta dona viure , es la raön per la que s´ha passat tota la seva vida lluitat . Hi ha un llibre de la seva vida i la seva experiencia en el camp de concentració l´horror que ella va pasar i el mon ho ha de saber perque no torni a pasar
    Ara t´ho enviare

    T´estimo molt amiga , fins aviat , un petó

    Gladys

    Contesta ↓

  5. Hola Joan.(aquí, hi va una coma)
    T’ escric per contar-te que he passat el cap de setmana amb el Peret. T’ en recordes el que ens agradava les seves cançons.?

    Hem estat a la seva finca familiar on viu una vida molt trànquila, m’ ha presentat als seus nets que son el seu orgull i també hem anat a dinar a un restaurant amb tota la seva família. He trobat molt interessant el que m’ha explicat sobre els matrimonis a la cultura gitana. Ell tenia una novia paia però la seva familia el va presionar perquè es cases amb una gitana, la Santa, amb la que ha viscut 55 anys i ha tingut dos fills, ara ja no hi viuen junts.
    M’ ha agradat molt coneixer al Peret i li desitjo que es millori la seva salut ja que té una malaltia respiratòria degut a l’ abús del tabac. A tú també t’ hagés agradat molt coneixe’l.

    Fins aviat,

    Antonio

    Contesta ↓

  6. Hola Lluis,
    com estas?.
    Jo estic bé,t’escric aquet correu per explicar-te una experiència que he viscut fa una setmana a la muntanya i com ens hi agrada molt volia explicar-t’ho.

    Em vaig sorpendre en rebre un correu d’una amiga que em va convidar a pasar un cap de setmana a casa d’un amic seu a un pople de montanya ,entre França i Suiza,mai hagués pogut imatginar que el seu amic seria el corredor de muntanya Kilian Jormet,un jove catala de 20 anys que ha guanyat moltes curses de muntanya i també d’esqui.
    És una persona molt senzilla ancara que es campió del mont ,amb ell hem parlat de com et sents quan corres tantas hores ,deia que els primers kilometres veus el paisatje,pero deprés no t’adonas compte del que hi ha al voltant teu.
    També ens va explicar que la muntanya es la seva passió fins i tot hi te perill,se li ha de tenir respecte i no anar-hi en contra , per al contrari tractar-la amb carinyo, coneixer-la i pasar-hi hores, quan deia aixo em recordava de tots nosaltres que vam pasar-hi tantes hores d’acampada lliure.
    Tambe deia que la muntanya te ànima i que no es pot explicar que a vegades arribes a parlar-hi sense parlar, jo mateixa moltes vegades he pensat el mateix. Vam compartir en nomes 2 dies experiencies enriquidores veient paisatges inoblidables, compartint la natur.
    Quan em vag despedir de el Kiliam li vaig desitjar que segueixi fent curses esquiant i fent el que li agrada.

    Lluis espero molt aviat que nosaltres amb les nostres parelles puguem viatgar als alps i gaudir de la muntanya.
    Fins aviat,
    Conchi

    Contesta ↓

  7. Hola Roger,
    Acabo de coneixer un dels meus idols, el Kilian Jornet amb qui he passat aquest cap de setmana enmig de la muntanya al costat del Montblanc.
    Des del poble on viu hem agafat la seva caravana direcció cap al Montblanc on he tingut l’oportunitat de ser guiat pel rei de les muntanyes.
    Aprop de la muntanya hem acampat. Despres hem anat a buscar aigua per fer el dinar. Hem dinat a l’aire lliure envoltats per la neu i hem parlat de la seva resistencia al dolor. El que mes m’ha impressionat son les seves pulsacions en repos i la seva força mental per superar el dolor.
    M’ha explicat que corre perque li agrada, es el seu cami a la vida.
    Despres de dinar hem anat a passejar per la muntanya, m’he sentit estranger i ell encantat en el seu mon. Diu que no li fa por pero li imposa respecte i admiracio.
    Hem tornat a la caravana, feia molt de fred. Hem intentat encendre foc per escalfar-nos pero com que la fusta estava humida no hem pogut encendre’l. Al final hem fet el sopar a dins de la caravana on ell hi va viure durant cinc mesos com un solitari.
    Després de sopar hem parlat una mica de tot i també del dopatge en el mon de l’esport. Ell creu que es molt trist que la gent ho faci perque s’enganyen a ells mateixos.
    Despres hem fet el llit i hem dormit amb sacs de dormir. La caravana no te calefaccio.
    Al mati quan jo encara estava al llit, el Kilian se n’ha anat a buscar aigua al riu per rentar-nos la cara.
    Hem pujat més amunt des d’on es veia el Montblanc. Alla m’ha dit que ell no podria viure a barcelona perque li faltaria aquest paisatge.
    Hem tornat per esmorzar a la caravana, hem parlat d’altres interessos, música, dibuixar.
    Hem marxat de la muntanya per anar a l’apartament on viu ara. Alla ens han acollit la seva familia.
    Hem dinat i despres m’he posat a parlar amb la seva mare que m’ha explicat que esta orgullosa del seu fill pero que de vagades te una mica de por peL Kilian ja que sempre va al limit, pero que es feliç fent el que fa.
    Espero que sempre continui tenint la força mental que te i que si algun dia arriba al seu limit sapiga aturar-se
    Quan torni et convidare a casa per ensenyar-te les fotos que he pres amb el millor corredor de muntanya del mon.
    Fins ben aviat. Ens veiem a casa.

    Lamine

    Contesta ↓

  8. Hola Ana,
    Encara que fa molt de temps que no t’escric, avui m’he decidit a fer-ho perquè volia explicar-te la meva experiència amb el cantant Peret, aquest cap de setmana. Ha estat fantàstic, m’ho he passat molt bé i m’ha convidat a passar el cap de setmana en la seva finca amb la seva família.
    Ell va ser un cantant molt famós en els seus temps, ell cantava rumbes catalanes, i ara está lluitant contra una enfermetat dels pulmons.
    Durant el cap de setmana, em va estar explicant que quan era molt jove, va haver-hi una tradició gitana que deia que s’havia de casar amb una dona gitana i ell no estava d’acord amb això, així que va decidir estar amb una dona paia a València, i mentre estava amb ella, la seva família li va enviar un missatge dient que la seva mare es trobava molt malament i es moriria i era mentida, la seva família el va mentir ja que li va fer prometre a la seva mare (creient que es moriria) que es casaria amb la dona gitana.
    De tot el que em va explicar, el més interessant va ser que quan va anar a Eurovisió al 1974, va ser la primera vegada a la seva vida que es va posar perruca i que a més, quan la va rentar, va quedar com si fos de péls de rata.
    A partir d’ara li desitjo que disfruti al màxim de la seva vida, i que continuï cantant i fent música ja que és el que més li agrada.

    PD: Isaac, si us plau corregeix-me aquesta vegada aquest text, encara que tingui errades!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Candela

    Contesta ↓

  9. Hola Tere.(aquí, posa-hi una coma, no un punt)
    T´escric per comentar-te que el passat cap de semana vaig anar
    amb el millor atleta del món, amb el Kilian Jonet.

    Quan vaig arribar a casa seva al poble on haviem quedat , les houxes els alpes fransesos
    ens vam saludar-nos , vam parlar una mica, li vaig dir que guapo el paissatge i després
    em va combidar a la seva caravana i vam pullar a la montanya.
    Vam quedar-nos a un lloc preferit d´ell, em vaig quedar imprecionada tot aixo era
    blanc, vam anar a buscar aigua per fer de cuinar i deprés vam dinar, van parlar
    de les seves experiencias a la montanya. De tot el que em va comentar, ho que em va imprecionar, quan m´ha dit que estava corren va veure un ós, i ell va seguir andavant
    perque estava cansat no li va fer cas i va passar-hi per un costat, penso que es
    un noi arriscat,i molt lluitador, encara aquesta profeció es molt dura, ell segueix corren,. ho que em sembla
    interesant diu el Kilian, que coneix el estat d´animo de la montanya i te molt respecte
    com si fos una persona.
    Crec que crida l´ atenció penso que fa ho que li agrada,i li desitgo que sigeixi andavant
    i que no deixi de lluitar, per el que vol.
    Espero que t´hagi agradat a mi m´ha semblat un expiriencia maravellosa.

    Fins aviat,
    Rosa.

    Contesta ↓

  10. Estimada Maria,

    No saps que cap de setmana tan fantàstic que hem passat, un amic del Gerard ens va invitar d’anar a França( als Alps) i nosaltres encantats perquè ja saps que ens agrada molt la muntanyà . Així que el divendres ens hi vam anar.
    Al arribar el Kilian ens porta amb una caravana fins a dalt de la muntanya on ell s’entrena , ah¡ no te ho he dit aquest xicot es campió del mon de curses de muntanya i també de esqui.
    Van passar dos dies molt intensos vivim a la natura sense electricitat i sense aigua corrent, sense comoditats.Va ser una experiència única però amb una mica de fred.
    El Kilian ens va explicar : que ell estima molt la natura i no te enyorança de la ciutat que aquí es sent lliure i l’agrada el que fa i es sent feliç fen aquet esport.
    Això li ve de petit perquè va viure amb els seus pares a un refugi de muntanya a la Cerdanya.
    Jo li desitjo que li vagi tot be ,perquè es un xicot molt grant
    Ja quedarem una tarda tu i jo ,per prendré un cafè i terminaré de contar-te.

    Una abraçada ,

    Montse

    Contesta ↓

  11. Hola Manel,

    T´escric per dir-te que aquest cap de setmana he conegut a el Marc Marquez, campió del món de motociclisme, al seu poble, a Cervera. M´ha semblat una família senzilla com una altra qualsevol, sembla que la fama no se´ls ha pujat al cap.
    Quan vaig arriba em va ensenyar la seva habitació on té els seus records des de petit i el mallot de campió del món. Ja a la tarda al poble li van fer una festa en el seu honor, on hi és molt estimat, per celebrar que és campió del món, on hi havia molta gent.
    Al dia següent vam a fer un volt en bici pel poble, on em va ensenyar una expocició que li ha dedicat el museu comarcal on hi havia molts objectes del Marc,després vam anar a conèixer als seus avis, que estan molt orgullosos del seu nét. Ja a la tarda quan em comiat d´ell, li disitgi molts triomfs a la seva aventura en motos GP

    Fins aviat,

    Pedro.

    Contesta ↓

  12. Hola Josep!

    Saps amb qui vaig estar l’altre cap de setmana? No et t’ho creurás!! Vaig anar a casa del Mark Marquez!!! Encara estic emocionada.

    Vaig arribar a casa seva el disabte, em va sorprener que viu amb els seus pares, pero clar, només té 19 anys. A vagades ens olvidem que tot i que sigui un doble campion del mond es un nen. Fa coses de gent de la seva edat. Aquest detall m’ha cridat molt l’atenciò no se que m’imaginaba que em podia tobar alla.
    A la tarda vaig jugar a futbol una estona, també va venir el seu germà i vam fer un partidet. El Mark es molt competitiu i li vaig fer un gol sota les cames i no va parar fins que m’ho va devolver.
    Saps que el seu germà, l’Alex, es campiò d’Espanya de motos? És una familia d’esportistas importants!!
    Els seus pares em van explicar que si no haguesin tingut gent que s’hauria fixat en el Mark, no podrian haber arribat on son ara, ells no van tenir els diners suficients per mantener tots els viatges i materials que es necessiten.
    El poble de Cervera va festejar el seu segon titul del mon i van preparar una festa per els carrers. Hi vam anar damunt d’un camiò com els futbolistes!
    Es va veure un Mark molt content i emocionat. Va tornarse boig i ho va pasar molt bé. Em va confesar que va haber alguna cervesa.
    Al matí següent vam surtir amb la bici fins el museo on son totes les sevas motos i equipacions. Em vaig poder muntar sobre la moto on va ell, és molt difícil mantenir aquesta posiciò rara. Hi vaig veure la seva primera moto amb només 50 cc. Em va semblar increible com de tant petit ja volia correr com ho fa ara. També em vaig semblar curios el mono que va portar quan va tenir 8 anys i ho van ampliar perque li valgues l’any següent.

    Destacaría moltes cosas d’aquest cap de setmana, perque m’ha semblat una familia molt simpatica, molt agradable i molt normal. El seu avi, com el diuen, es l’avi més feliç de catalunya, i m’ho crec, está molt orgullos dels seus nets. Encara que sigui un nen, la seva familia diu que canvia quan va al circuit. Seriòs dins, rialler fora.

    Jo li desitjo el millor perque m’ha semblat un nen molt normal, encara que sigui dificil cuand pots tenir tot el que vulguis. Que sigui amb els peus a terra i disfrutant de tots l’exists que tingui i que arribin a partir d’ara. Que amb Rosi, que serà el seu company d’equip, li vagi molt bè i que aconsegueixi ser el campiò de moto GP com ell vol.

    Et contarìa moltes mes coses perque m’ho he pasat molt molt bé.
    Hem d’anar alguna vagada a veure una carrera!

    Ens veiem aviat!!

    Isabel

    Contesta ↓

  13. Hola Vero,

    T’escric per explicar l‘experiencia i oportunidad que he aprofitat i gaudit en conèixer a la Teresa Furcades,al monestir Sant Benet a Montserrat.
    he estat un cap de setmana 3 dies convivint entre 40 monges del monestir, la Teresa m’ha explicat una mica de la seva vida i de com ha arribat fins ahi … i va ser només per 1 mes amb la finalitat d’estudiar per l’últim examen de medicina i ara mateix ja fa 14 anys que hi viu ahi.
    he sopat i al dia següent, el matí de dissabte m’he aixecat aviat, he presenciat el cor en el matí, les tres primeres hores del dia les dediquen a rescabalament, m’ha explicat que la missa normalment la fa un monjo de montserrat. el treball de la teresa també és de metge a la infermeria
    per acabar et conte que ara les normes no són com abans, ara elles poden sortir del monestir sempre que tinguin permiso.a Malgrat tot aquest món tan tranquil no els canviaria molt, però si la libertad.te explicaré més amb detalls quan ens veiem .

    Fins aviat,

    Lucy.

    Contesta ↓

  14. Hola Sara,

    Aquest cap de setmana, he anat a coneixer a una dona molt forta i molt valenta, supervivent d’un camp de concentració nazi, que té 97 anys, peró encara conserva un esperit jove i lluitador.

    Han sigut dos dies plens de sensacions i d’emocions, totes les coses que em contava Neus sobre la seva historia, sobre la seva vida, em semblava com si fos una pel.licula! Peró, no es aixi, es de veritat! Es la crua realitat de molta gent que van viure l’horror de la Segona Guerra Mundial!
    L’horror, ja no d’una guerra, també del extermini de homes, dones i nens, sense haver portat mai un arma, només per una ideologia diferent o una religió diferent.
    La Neus, em va a ensenyar que s’han de defensar els ideals fins la mort! Perque el més important es la justicia, la democracia i la llibertat dels homes!! I viure sense lluitar no té sentit, quan t’esten arrabassant tot aixo!!

    Durant el cap de setmana, vam visitar a La Mariona, cuinera de la residencia on viu ara la Neus, La Mariona, es com una filla aqui, als Guiamets, perque els seus fills, viuen a França, i encara que venen sovint a veure-la, aquesta familia es com si fos la seva.
    De passeig amb la Neus, ens vam trobar, a una amiga de l’infancia, la Carmeta, moment molt emocionant despres de tants anys, sense saber l’una de l’altra. Ara, tindren un bonic record, al haver-se trobat com si no hagués passat el temps a la plaça del poble, on hi havian jugat juntes!

    Quina lecció de vida! Quina força! Quina dona! Li desitjo el millor!! I sobre tot, desitjo que mai oblidem el seu testimoni, aixi com molts altres, ja que la Neus, sempre ha intentat que no es perdi la memoria historica d’una vida, de moltes vides, de l’horror de l’olocausto nazi, per a que mai, mai s’oblidi, i que no siguem tant ximples, que deixem que es repeteixi.

    Fa uns anys, vaig anar a Polonia. Ja saps que vaig visitar Auswith i Bikernau, es tremendo, com sol d’estar alli, ja s’et posen els pèls de punta, peró, quan t’ho expliquen en primera persona es increible el que pots arribar a sentir!

    A veure si ens veiem aviat, i t’explico més coses d’aquesta visita a la Neus.

    Un petó molt fort,

    Chus.

    Contesta ↓

  15. Hola Santi,

    No et creurás amb qui he passat el cap de setmana! Et donaré una pista: és el rei de la rumba. Si!, he estat a casa del Peret!

    Ha sigut magnifico. Primer he estat amb ell en el seu piset. Un pis petit i sense luxes, amb el just i necessari per viure, on hem parlat dels seus orígens, de la seva salut,…

    M´ha sorprès molt descobrir els seus orígens humils, de com va créixer en un lloc que en deien els Corrals, als afores de Mataró, on vivia sense aigua ni llum, pasant gana i amb molta miseria.

    Que canvi de vida ha tingut aquest home! De passar gana a vendre milions de discos, fer concerts, pel.lícules,…

    Després, hem anat a la finca familiar que va comprar fa 40 anys, durant la seva època d’esplendor, on hi hem passat bona part del cap de setmana, amb la seva familia. Hi es diu can Mig Amic, per el seu pare.

    Per a en Peret la familia és molt important, potser perqué durant els anys d’èxit va a sser molt poc a casa.

    Peret és un home extraordinari, per això li desitjo tot el millor a ell i a la seva familia. Hauries de conèixer-lo.

    Ja t’enviaré algunes fotos del cap de setmana.

    Fins aviat,

    Isa.

    Contesta ↓

  16. Hola Josep,

    T’escric per comunicar-te quel que el mes passat vaig anar a visitar al Marc Marquez campió del món de motociclisme a Cervera ” La Segarra “.

    Vaig a coneixer a la seva familia, el seu pare el Juliá, conductor d’excavadores, la seva mare Roser, administrativa d’una empresa de transport i al seu germá Alex, campió d’Espanya de motociclisme de categories inferiors. Volia dir-te això perquè vegis veiessis, que el Marc es de familia humil i normal, la casa on viuen també es senzilla. Dit això, he passat amb ell un dia fantastic m’ha ensenyat la casa seva, m’ha explicat que t’he té una mania i es que quan entrena es possa calçotets blaus i quan corre vermells.

    HEm fet una passejada amb bicicleta i en el recorregut hem passat pel museu municipal on t’he té una exposició de les motos amb que ha corregut. A la nit la gent del poble juntament a les autoritats de l’Ajuntament li van fer han fet una festa per celebrar el seu titol de campió del mon.

    Be amic, ja et contaré quan et vegi, amb mes detalls,

    Fins aviat.

    Antonio

    Contesta ↓

Deixa una resposta a elemental3viladecans Cancel·la la resposta